jueves, 30 de septiembre de 2010

COMENTARI AL ARTICLE “RESPONSABILITAT”, PUBLICAT PER L’EUDALD CARBONELL

Bon dia Eudald,
Tot això que dius i escrius en blocs, llibres,... a més de les teves conferències, documentals, etc. és necessari per prendre consciència crítica, però personalment penso que ha arribat l’hora de fer quelcom més apart de divulgació. Ha arribat l’hora d’actuar, de “la praxis” com dius en el teu article.
No soc l’únic que n’està fart d’observar els ancestrals i reiteratius abusos de les classes dirigents en vers la població. Els monopolis i oligopolis tan polítics com econòmics fan i desfan sense pietat, sempre mirant primer pels seus interessos particulars i en ultimíssima instància per la resta de ciutadans. A més, som conscients de la corrupció dels sindicats (que no tots els sindicalistes) gairebé impassibles davant les progressives pèrdues de drets dels treballadors. Tinc la sensació de que tornem a la revolució industrial i a les seves penúries... No n’hi ha prou amb manifestar-se!. Com molt bé afirmes, “hem de construir”, però ja!
Actualment observem que:
- Exceptuant Islàndia, no s’han demanat responsabilitats polítiques ni econòmiques en ferm i serioses – a part de quatre caps de turc - per la tolerància a la especulació i l’enriquiment indecent de les multinacionals i els seus amos en els últims 9 anys (els previs a la crisi). L’ambient fa un evident tuf a una hipotètica immunitat en tema de responsabilitats polítiques, econòmiques i ,el més important, socials en vers la crisi. Avui he sentit a la radio un expert economista d’una prestigiosa i “reconeguda” escola privada de negocis catalana, dient que la crisi es deu a la “irresponsabilitat” de tothom i no només dels polítics i dirigents econòmics; no sé si és un ingenu o més aviat tot el contrari; potser només és un provocador. Com dius molt bé Eudald, hipocresia i, jo afegeixo, cinisme pur i dur.
- Això no te pinta de ser una crisi econòmica cíclica si no una de més grossa. Com ja hem remarcat d’altres vegades (i modestament m’incloc en aquesta opinió), ens trobem submergits de ple en una gegantina i preocupant crisi sistèmica.
- Tens raó, el col·lapse d’especie ja és aquí. Hi ha una alt percentatge de la població mundial que l’ignora per múltiples raons – sobretot als països rics -. També hi un 80% de la població mundial que ja en pateix greument les seves conseqüències. Alhora, un percentatge mínim, però més gran del que sembla, comença a prendre consciència crítica. Aquests hem de començar a actuar, perquè és la nostra responsabilitat independentment de la nostra edat i sexe.
- En un sistema capitalista basat en la competitivitat i “la llei del més fort econòmicament” - és a dir, la llei de “la sabana africana”, la llei del ximpanzés (els quals respecto i admiro molt com a espècie)-, només els politicastres i els inhumans poden “triomfar”. A més, dona la casualitat que en general aquestes persones que tenen “la responsabilitat” - llevat dels que són conscients i crítics, que quedi molt clar- acostumen a ser persones grans de més de 60, 70 o fins i tot 80 anys que molt difícilment (diria que es quasi impossible) canviaran la seva forma de pensar i de fer, perquè no tenen ni tindran ni els importa, a la majoria d’ells, la consciència crítica d’especie que necessiten per canviar. Les seves idees ultraconservadores, el desig de beneficis econòmics astronòmics i immediats, a curt termini, i la manca de decisions a llarg termini referents a la crisi climàtica, la fam al món, la pèrdua de biodiversitat, la superpoblació, etc., son conseqüència de que el seu egocentrisme (tan conscient com inconscient) els impedeix prendre decisions de les quals no hi pugin veure ells mateixos els resultats durant l’espai de temps vital que els hi queda D’aquesta manera tan egoista , continuen hipotecant i robant el futur a la resta de éssers vius del planeta.
- ...
És a dir Eudald, tan debò que una petita part de la classe dirigent fos com tu. Jo soc plenament conscient de que no podem canviar aquests que dirigeixen l’actual sistema, el fomenten i el donen suport. Només poden esdevenir veritablement responsables aquells dirigents que demostrin ja , en aquests moments, consciència crítica d’espècie, tinguin l’edat que tinguin, 40, 50, 60, 70, 80 o 90 anys, no importa.
Llavors, que hem de fer segons la meva modesta opinió? L’actual sistema no està pensat pels “més conscients”, el més altruistes, els mes humans, pacifistes, demòcrates, savis,... per això n’hem de crear un basat, guiat i liderat, precisament per aquestes persones de les quals parlo. Es a dir, hem de prendre “responsabilitat social” tots i ens han de liderar els que tinguin més saviesa, consciència crítica d’espècie, sentiment veritablement democràtic, pacífic i altruisme de tots els conscients del planeta. Tu ets un d’aquests Eudald, jo humilment començo a “ser-ne conscient”,... hi ha algú més?
Faig una proposta: Trobem una data, una hora i un lloc adients, per a fer la primera troballa de la gent “conscient” i per a començar a treballar per a la construcció real d’una nova societat amb consciència crítica d’espècie; una societat més justa, democràtica, pacífica, conscient,... i alhora construïda sobre els fonaments de la ciència i el coneixement humà, no sobre la ignorància i la hominitat. No podem perdre més temps. Si la majoria dels actuals dirigents son “irresponsables”, d’altres n’hauran d’agafar la responsabilitat amb “consciència”. Insisteixo, hem de començar a actuar... Crido a la mobilització conscient.
Una abraçada,
Pep

RESPONSABILITAT (Article original d'Eudald Carbonell)

Demanem als joves que es portin de manera responsable i carreguem sobre les seves espatlles molta de la nostra mala consciència. Davant la incertitud del que està passant ens refugiem en el nostre temps passat igual com l’estruç amaga el cap sota l’ala.
La crisi que vivim, que es de tipus econòmic, social, cultural i psicològic, en definitiva, de conducta, és deguda a la pròpia evolució de la nostra espècie, Homo sapiens. La responsabilitat és, per tant, intergeneracional, però en primer terme, dels qui estem a l’estructura de comandament dirigint i governant a tots els nivells.
Si acceptem aquesta responsabilitat com un acte conscient, i no com una forma de culpabilitat, serem capaços d’integrar-ho com espècie i corregir la manca d’autocrítica de totes les generacions que han assenyalat com a responsables del seus fets als qui els han precedit, o bé, als qui han engendrat.
Responsabilitat no és només una paraula, és un concepte, però, a més és una forma de viure i fer-se conscient del que és la nostra conducta com humans al llarg de l’evolució. És per això que ens cal desenvolupar més el coneixement de nosaltres mateixos com a individualitat, però també en la nostra pràctica col·lectiva.
Només una praxis humana basada en la responsabilitat heretada com humans, entesa d’una forma crítica, ens pot fer corregir el que des d’una perspectiva social ha estat mal articulat. Això és una necessitat de l’Homo sapiens en la seva estratègia de millorar la seva pròpia evolució.
No serveix de res acceptar-nos com som, si no som capaços de transformar les relacions de manera sincronitzada a com evolucionem. Hem de ser capaços de comprendre el nostre cicle evolutiu tenint en compte críticament com el passat ens construeix en el present i com aquest pot construir el futur formant part de la dialèctica de la humanització. Ens cal, doncs, una nova cultura de la consciència que ens faci responsables del que som i del que realitzem.
Més que denunciar el que no som capaços de fer, hem de construir el que volem fer. La construcció d’una societat pensant i més articulada no és cap quimera ni tampoc una utopia, és perfectament factible si ens conscienciem del que som capaços de dur a terme. Podem decidir, i cal fer-ho, perquè és el moment de la responsabilitat col·lectiva i de la praxis humana crítica, si volem que el sistema no ens impel·leixi a la destrucció de les nostres estructures socials. No es pot continuar jugant amb una fal·laç ignorància ni practicar la hipocresia conscient.

(article i comentaris al bloc de l'Eudald)

viernes, 17 de septiembre de 2010

RICHARD DAWKINS

Much@s de vosotr@s ya conocéis la importantísima obra divulgadora del científico Richard Dawkins. Etólogo, zoólogo, humanista, catedrático de Oxford,... su currículum le avala, pero lo hacen aún más sus artículos, sus documentales, conferencias, ensayos (El gen egoísta, Destejiendo el Arco Iris, El espejismo de Dios, etc; su último libro es EVOLUCION: EL MAYOR ESPECTACULO SOBRE LA TIERRA ),etc.
Profundizaré sobre sus ideas más adelante. De momento os cuelgo aquí dos de sus mejores documentales. ¡Son extraordinarios! (Podéis verlos directamente con los gadgets de más arriba o utilizar los link de más abajo).

¡ Qué los disfrutéis ¡

Pep

LOS ENEMIGOS DE LA RAZÓN



http://www.youtube.com/watch?v=-nneHBjXzUU

http://www.youtube.com/watch?v=nnaoWKx1E2Q

http://www.youtube.com/watch?v=WhgLZhLCzeE

http://www.youtube.com/watch?v=FCFN_Qd2Pxg

http://www.youtube.com/watch?v=6UZc5qpjLHw

EL VIRUS DE LA FE

http://www.youtube.com/watch?v=NuGacJVUtkQ

http://www.youtube.com/watch?v=G81nSuo-0q4

http://www.youtube.com/watch?v=VYnkN0hfNlM

http://www.youtube.com/watch?v=BPXmA8pUpcQ

http://www.youtube.com/watch?v=_YxOB4Qcdcw

miércoles, 15 de septiembre de 2010

LECCIÓN DEMOCRÁTICA ISLANDESA

Islandia es un pequeño país – según se mire; en extensión es casi tan grande como Inglaterra - situado al norte del océano atlántico y que tiene una población total de algo más de 300.000 habitantes. Algun@s de vosotr@s quizás hayáis tenido la oportunidad y la suerte de visitar o incluso vivir en Islandia, yo desgraciadamente no he tenido esa fortuna. Para los que no hemos tenido el gusto de visitar ese bello país, hasta hace unos meses lo poco que conocíamos de Islandia era su bacalao – que cada vez es más escaso -, sus “traviesos” volcanes y sus géiseres, además de sus avanzados y potentes sistemas de cogeneración geotérmica – lo permite su privilegiada, también según se mire, situación geológica; se encuentra sita justo encima de dos placas tectónicas continentales, la norteamericana y la eurasiática.

Ahora, y muy recientemente, también conocemos de su lección democrática al resto del mundo. Sí queridos amig@s, después de observar como los responsables políticos y económicos del planeta salen indemnes – y muchos de ellos enriquecidos – tras haber provocado la crisis económico-sistémica actual, y que ninguna institución, organismo oficial o judicial, comisión parlamentaria, etc, de los países ricos se haya planteado seriamente el llevar a juicio a aquellos dirigentes de entidades financieras, especuladores bursátiles, mandatarios políticos, ministros de trabajo, ministros de economía y demás personas físicas , responsables todos ellas del actual colapso sistémico mundial, lo único que me cabe decir es que a partir de hoy deberíamos mirar un poco más al norte en vez de ver tanto fútbol.

Tan sólo en Islandia, una remota y poco conocida república cercana al océano glacial ártico, se tiene la dignidad, decencia, sentido democrático, pero sobre todo, sentido común, de intentar juzgar, entre otras personas, a su anterior y negligente primer ministro ( el ex–primer ministro Islandés, Geir Haarde, y otros políticos importantes llevaron a su país a la bancarrota hace 2 años).

COROLARIO: Si deseamos un auténtico y nuevo sistema democrático de participación directa, debemos empezar a exigir responsabilidades, al igual que se intenta en Islandia, a aquellos politicastros que actúan impunemente en contra del interés general de la ciudadanía.

Pep Peragón

martes, 7 de septiembre de 2010

PUBLICACIÓN DE MI ENSAYO "Manual práctico para cambiar el mundo"

Hoy es un día muy especial. La publicación de mi ensayo, Manual práctico para cambiar el mundo, es una realidad.

Fruto de varios años de reflexión, documentación y estudio, por fin he podido configurar esta pretenciosa y anti-utópica obra literaria. En ella he perseguido, entre otros muchos objetivos, el poder ofrecer a nuestra sociedad planetaria la oportunidad de recibir la información, de forma muy directa y clara, sobre lo que realmente le está pasando al mundo. Pero lo más importante es que las dos terceras partes del MANUAL están dedicadas exclusivamente a ofrecer soluciones, aquello que muchos no hacen, a los actuales problemas que azotan al planeta Tierra. Por tanto, no me limito a denunciar problemas si no que realizo multitud de propuestas factibles para solucionarlos. Modestamente creo en cada una de esas propuestas, pero creo más aún en que si una sola persona, yo en este caso, es capaz de hacerlas (evidentemente después de muchísimas horas de estudio, reflexión y contraste de opiniones), ¿qué podrían realizar cientos o miles de personas trabajando y utilizando sus intelectos conjuntamente para encontrar la solución a un determinado problema?¿ y si fueran millones?

No es mi intención ofrecer soluciones dogmáticas, sino todo lo contrario. Pretendo generar un debate constructivo que nos ayude a crear un mundo mejor y que, principalmente, nos permita comprender en qué consiste la imprescindible nueva consciencia crítica de especie. Ésta nos permitirá evolucionar hacia el verdadero Homo sapiens sapiens y, de este modo, desterrar el homínido que todos llevamos dentro, y que, sin lugar a dudas, tanta abominable destrucción está generando en el planeta más bello que conocemos.

A tod@s aquell@s que os hagáis con mi libro ,¡muchas gracias por creer en él y en su cometido!

Pep Peragón

CORPORATIVISME: COMENTARI EN EL BLOC D'EUDALD CARBONELL

Publicat per Eudald Carbonell
Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.
Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.
La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.

Comentari Pep
Admirat Eudald,
Em sap greu dir-ho però m’indigna que no hi hagi cap comentari d’aquest magnífic escrit sobre el CORPORATIVISME amb el qual, novament i per variar, n’estic completament d’acord.
Que ens està passant? Jo t’ho diré. Estem completament adduïts per la actual i encoberta dictadura totalitària del poder econòmic i polític. Aquests inhumans ens emboteixen de pors el cor i el cap. La gent no es mobilitza perquè te por a perdre la feina i tot el que té. D’altres s’han convertit en animals irracionals i romanen impassibles, submisos, mentre ignoren feliçment que la espècie humana s’acosta al seu colapse. És clar, no veuen més enllà del final de la temporada de futbol i poca cosa més. Estem sent bombardejats amb futilitats com les trifulgues polítiques, el nou “opi del poble” (“el futbol”), la formula 1, les motos, els programes de televisió sensacionalistes creats per liquar cervells, milers d’impactes publicitaris diaris que el nostre desgraciat intel·lecte és incapaç de processar, milers de productes i serveis que hem de comprar per “ser feliços”,...
El pitjor de tot és que ens fan creure que no val la pena reflexionar. És clar que hem de reflexionar! El caparró no el tenim només per dur una barretina!. La situació és tan anormal que actualment no tenim temps suficient per dedicar físicament ni als amics ni a la família, i a sobre ho justifiquem!, ... Hem de pensar més en tota aquesta bogeria global i alhora actuar. No hem de tenir por! L’actual sistema està dissenyat perquè sigui controlat només pels inhumans, per tant, la injustícia campa arreu del planeta amb total impunitat. És absolutamnent necessari canviar el sistema planetari per un que funcioni. Jo ja n’he proposat un, tot escrivint un assaig.
La immensa majoria de la gent avui en dia necessita un reciclatge en matèria d’esperit crític - tothom opina de tot però sense fonament. Això és ridícul, patètic i molt lamentable... -. Necessitem APRENDRE i APRENDRE a tenir criteri per tal d’identificar als nostres veritables líders. Aquests han de ser models de conducta humana, veritables demòcrates, filantrops, altruistes i savis (que no és poc!). Aquests líders ens han de guiar (no governar!; en democràcia governa el poble) cap a l’assoliment de l’autèntica nova consciència critica d’espècie planetària.
Una abraçada molt forta Eudald!