martes, 7 de septiembre de 2010

CORPORATIVISME: COMENTARI EN EL BLOC D'EUDALD CARBONELL

Publicat per Eudald Carbonell
Feia temps que volia parlar d’aquesta patologia que ha envaït la societat fent-la cada vegada més cega i fragmentada: el corporativisme. Els interessos que abans havien estat de classe, ara moltes vegades es transformen es estratègies petites de sectors molt concrets de població que treballen en una determinada empresa o corporació, sense visió universal.
Ara ens adonem que els interessos econòmics de una minoria de corporacions de la construcció, energies, alimentació, química, metal·lúrgia, farmacèutica, informàtica etc, són les que, a través del capital financer, manen que cal fer als governs.
La base, els treballadors, els sectors populars i classes mitjanes estem atrapades en aquesta dinàmica diabòlica. És un cercle viciós que en comptes de combatre’l, units i unificats, ho fem per sectors i de manera corporativa, i moltes vegades a través de sindicats.
Amb la fragmentació, aquestes minories que controlen el poder poden articular els seus processos d’acumulació, utilitzant-lo contra les majories socials poc organitzades que no fan res.
La manca de consciència de classe, però també d’espècie, ens fa fràgils davant de les minories que manipulen la realitat fent-nos sentir alienats dels processos bàsics d’acumulació d’informació i coneixement, per tal de donar respostes coherents a les situacions estructurals que ens venen donades per aquest sistema injust.
La fragmentació i el corporativisme s’instal·la en la societat de manera que les visions holístiques acaben essent idealismes i no serveixen per transformar la realitat en benefici de tots els humans. Ens cal un missatge coherent, d’esperança, que ens acosti a tots a una visió planetària, des de la base social i no des de l’arbitrarietat d’estats i corporacions.
És quelcom que hem de fer des de la societat civil i utilitzant les xarxes de coneixement i d’acció que la revolució científica i tècnica ens ha posat a la nostra disposició, ja que la seva socialització ens ha donat la possibilitat d’estar informats i comunicats de manera permanent. Hem d’aprofitar aquests mitjans per fer-ne circular les nostres idees.
Com és que no hem tinguem prou amb al que en altres moments ens sobrava per a l’organització contra la injustícia? Com és que havent abastat més coneixement, més cultura, no estem construint una manera més equilibrada i justa de viure i de deixar viure? Està clar que cal revisar què fem, i treballar conscientment per tal de dirigir-nos al nostre objectiu planetari i d’espècie, no només de classe.

Comentari Pep
Admirat Eudald,
Em sap greu dir-ho però m’indigna que no hi hagi cap comentari d’aquest magnífic escrit sobre el CORPORATIVISME amb el qual, novament i per variar, n’estic completament d’acord.
Que ens està passant? Jo t’ho diré. Estem completament adduïts per la actual i encoberta dictadura totalitària del poder econòmic i polític. Aquests inhumans ens emboteixen de pors el cor i el cap. La gent no es mobilitza perquè te por a perdre la feina i tot el que té. D’altres s’han convertit en animals irracionals i romanen impassibles, submisos, mentre ignoren feliçment que la espècie humana s’acosta al seu colapse. És clar, no veuen més enllà del final de la temporada de futbol i poca cosa més. Estem sent bombardejats amb futilitats com les trifulgues polítiques, el nou “opi del poble” (“el futbol”), la formula 1, les motos, els programes de televisió sensacionalistes creats per liquar cervells, milers d’impactes publicitaris diaris que el nostre desgraciat intel·lecte és incapaç de processar, milers de productes i serveis que hem de comprar per “ser feliços”,...
El pitjor de tot és que ens fan creure que no val la pena reflexionar. És clar que hem de reflexionar! El caparró no el tenim només per dur una barretina!. La situació és tan anormal que actualment no tenim temps suficient per dedicar físicament ni als amics ni a la família, i a sobre ho justifiquem!, ... Hem de pensar més en tota aquesta bogeria global i alhora actuar. No hem de tenir por! L’actual sistema està dissenyat perquè sigui controlat només pels inhumans, per tant, la injustícia campa arreu del planeta amb total impunitat. És absolutamnent necessari canviar el sistema planetari per un que funcioni. Jo ja n’he proposat un, tot escrivint un assaig.
La immensa majoria de la gent avui en dia necessita un reciclatge en matèria d’esperit crític - tothom opina de tot però sense fonament. Això és ridícul, patètic i molt lamentable... -. Necessitem APRENDRE i APRENDRE a tenir criteri per tal d’identificar als nostres veritables líders. Aquests han de ser models de conducta humana, veritables demòcrates, filantrops, altruistes i savis (que no és poc!). Aquests líders ens han de guiar (no governar!; en democràcia governa el poble) cap a l’assoliment de l’autèntica nova consciència critica d’espècie planetària.
Una abraçada molt forta Eudald!

1 comentario:

  1. Carlos Hdez Castellano

    La crisi del capitalisme, basat en un sistema econòmic neoliberal, on les empreses més poderoses tenen lliure elecció en l'explotació insostenible de recursos y en fomentar un mercat injust, te un horitzó caracteritzat per la devastació econòmica mundial y el colapse total. Aquest sistema fomenta la participació nula de l'estat en els afers econòmics de les empreses del país, otorgant a aquestes un poder extraordinari de elecció que radica en el control gubernamental per part de les empreses, que són les que acaben tenint la borsa econòmica del país a les seves mans. Deia un científic conegut, que l'èsser humà dirigeix la seva vida en busca de la felicitat, l'amor i el poder. El camí més sencill per aconseguir-ho és l'egoisme, aquesta eina que tants perills ha fet, fa, y farà pasar a l'èsser humà. Com a espècie animal tots procurem la nostra vida front a les altres; l'egoisme es natural a tot el món animal. Però nosaltres, com a espècie intel.ligent, hem de ser capaços d'antepondre l'egoisme individual per un bé comú de tota l'espècie, un camí beneficiòs per a tothom. Es per això que ara tants governs "democràtics", trontollant amb el sí o el no amb el sistema capitalista, fan intents de socialisme, o d'altres anomenats "terroristes econòmics" de comunisme. I això són simplement unes pases per intentar colectivitzar tots els bens de la societat, d'erradicar les diferències entre les classes i d'intentar contruir un món millor basat en una economia sostenible i totalment controlada per un estat basat en uns principis socialistes i comuns.
    Penso que per això pasi nomès tenim dues opcions. L'una es lluitar contra un gegant de ferro de peus de fang, amb armes de joguina, mentre es trenquen conciències (que és un gran pas). L'altre és deixar a aquest gegant que les lleis de la física acabin amb ell, fent-lo caure per la pròpia força de la gravetat, i llavors aprofitar el colapse per contruir un món millor basat en els principis anteriors.
    Perque tots som iguals, perque tots hem de ser inteligents, volem un mon just i sense diferencies, un mon veritablement democràtic i lliure, altruista i savi.

    C.H.C

    ResponderEliminar

Comentarios